¿Per què ens convé estudiar la revolució russa?

-Ressenya: Per què ens convé estudiar la revolució russa?
Conferència pronunciada per Josep Fontana en acte de presentació de la comissió del centenari de la Revolució Russa.

Josep Fontana

A continuació, una ressenya sobre: ¿Per què hem d'estudiar la revolució russa?, escrit per Josep Fontana.
Aquest text el que vol transmetre'ns és com es va viure a l'època, i els canvis que van crear arreu d'altres països propers, a més que avui en dia també hi està present a la nostra vida.

Josep Fontana dona molts motius per a estudiar la història d'aquesta revolució, i a continuació us exposaré breument quins són aquests motius:

1- MOTIU: Per donar sentit a la història global del segle XX

Si ens hi fixem bé, a principis del segle XX vam començar amb unes societats molt desiguals, on els rics i els ingressos es troben en un percentatge molt petit de la població. Als anys 40, aquesta situació tan precària, va arribar una època amb molta més equitativitat, a la que se li va nomenar com a l'edat feliç, i va durar fins al 1980. Durant l'edat feliç, hi havia molt més benestar, un temps de salaris més elevats i una millora de vida dels treballadors. Fins que als 80 va tornar a créixer la desigualtat, que es recupera a finals de segle.

Thomas Piketty

Thomas Picketty diu que la desigualtat ha sigut una característica permanent de la nostra història. Aquestes són les seves paraules:
"A totes les societats i a totes les èpoques la meitat de la població (generalment tot just un 5% despatrimoni total), la dècima part superior de la jerarquia dels patrimonis té una neta majoria del total (generalment més del 60% del patrimoni total, i a vegades fins a un 90%)"

Al segle XX, va arribar l'extrema desigualtat actual, i Josep Fontana ens explica que ell, havent viscut també abans de 1980, diu que moltíssima població creia que les regles del joc estaven canviant permanentment a favor del repartiment més just de la riquesa, i que volien seguir en aquella direcció. Ell mateix diu que no va ser un simple accident, sinó que cal examinar-ho millor, introduint-hi l'anàlisi d'en Piketty.

2-MOTIU: Canvis des de la Revolució Russa de 1917

Per què un gran canvi? L'any 1917, hi havia una llarga tradició de lluites obreres per a millorar les condicions de vida dels treballadors i un gran suport al socialisme. La veritat era que la lluita dels partits socialistes o socialdemòcrates volia dedicar-se a millorar els drets socials dins dels marcs polítics existents, amb voluntat de reformar-los, no de destruir-ho.

No costa entendre que el que hi va passar pogués fer un pas endavant que mostrés un moviment obrer que podia arribar a aconseguir el control d'un país, i que ho pogués fer funcionar amb unes lleis noves. Als primers moments no hi actuava només un parlament, sinó treballadors, soldats, camperols... tots van començar a fer una espècie de contra estat.
Es repartien terres als camperols, s'atorgaven als obrers drets de control sobre les empreses i donava el poder a consells escollits. Això va semblar molt perillós i va produir, així que els alemanys van decidir acabar la guerra per poder destinar les seves forces a aixafar la revolució.

Els militars estaven preparats, si a algun lloc podia repetir, era a Alemanya, on Baviera i Sajonia es proclamaven "Repúbliques socialistes", i al congrés de Berlín si hi reivindicava que l'autoritat suprema de l'exercit passes a mans dels consells de soldats i que es suprimissin dels rangs i les insígnies. La gran victòria d'en Fredrich Ebet va ser aconseguir que el congrés dels consells acceptarà immediatament l'elecció d'unes corts constituents, que van permetre asseure un govern d'ordre i va fer desaparèixer l'amenaça d'una via revolucionaria.

Mentrestant, els Freikorps (cossos paramilitars de voluntaris reclutats pels caps d'exèrcit), feien el treball brut de liquidar la revolució. Primer reprimint sang i foc en un intent de revolta i després dissolvent violentament els consells de treballadors, soldats i liquidant la república Soviètica.

Així la revolució es va quedar a Rússia, i va anar a poc a poc desapareixent d'Europa i les seves millores en terreny de la desigualtat que van anar aconseguint a partir dels anys 30, no s'explicarien suficientment sense el pànic al fantasma soviètic. La crisi mundial va crear atur i pobresa extrems i es va recórrer a dos tipus de solucions.
1- Amenaça gran: Els moviments fascistes van començar dissolvent els partits i sindicats d'esquerres violentament.
2-Amenaça extrema: Estableixen una política d'ajudes i de concessions al terreny social, dins del programa New Deal.

Després de la segona guerra mundial l'any 1945, la por a l'extensió del comunisme començava a engrandir-se, ja que els comunistes van arribar a més d'un 20% dels vots a diversos països, encara que no va haver-hi propòsits revolucionaris per part d'ells.

La guerra freda tenia l'objectiu de crear una solidaritat en la qual els Estats Units donés als seus aliats protecció contra l'enemic revolucionari, ja que tenien molta superioritat militar. L'únic que aconseguien els EUA amb aquests aliats era que tothom seguis les seves regles i així tenien el seu domini econòmic. A més, tenien por a la possibilitat d'idees i moviments comunistes es fessin més grans.

L'any 1968, es va veure que no havien de témer cap amenaça revolucionaria. Encara que a mitjan 70, aquesta idea va deixar d'existir. Els sectors empresarials que fins llavors havien pagat impostos elevats, van començar a reaccionar. La seva conseqüència com a política començava de nou, la seva corba de la desigualtat, és a dir, es va tornar a arribar a una desigualtat social, possiblement pitjor que la del principi.

-CONCLUSIÓ:
Gràcies a aquestes explicacions, es pot veure que és totalment adequat estudiar la revolució Russa, no només per saber més d'història sinó per saber com hem arribat a situacions d'ara, amb aquestes polítiques i pensaments amb més o menys equitativitat econòmica factible. Tot això ens ajuda a entendre al present.